És el primer dia de piscina d'en Llu, els papes l'han apuntat a un curset de natació per a nadons i estan molt emocionats: porten una setmana cantant-li la cançó d'anar a la piscina -d'invenció pròpia, aquesta la signa la mama- i el papa l'ha trobat un mot ben divertit de campió de natació.
Només pot entrar un dels pares per nen i l'acompanyarà la La, que està feta un sac de nervis; porta una hora per a fer la bossa i encara no sap ben bé què ha ficat i què li falta per a endur-se'n. En Llu, que no s'aixeca mai abans de les quarts d'onze, s'ha despertat a les vuit; sembla que estigui desitjant d'anar a la piscina. Després s'ha tornat a dormir una estoneta més i a tornat a obrir els ulls a les onze (una hora molt més raonable, on va a parar).
Tot preparat? Doncs cap a la piscina que hi falta gent!! però amb les iaies, l'abuelo, les tietes, el tiet i algú més que ara em deixo, vamos, que han okupat el bar del gimnàs, des d'on es veu la piscina per un vidre molt gran.
La La encara més nerviosa i en Llu que té gana i només començar a donar-li de menjar (al vestuari, amb una calor que fa insuportable) es comença a quedar dormit, així que li treu el pit i el petit que la mira com dient "Mama, què fas? Per què no em deixes menjar?"
Amb en Llu fan el curset quatre nanos més de mares que fèien junt amb la La les classes pre-part, i parlant al vestuari i "ara aguanta'm tu al nen"
De camí a la piscina en Llu va ben aferrat al coll de la mama, no per por, però com que no entén massa què hi fan allà (i mira que porten una setmana explicant-li) i la La ja està convençuda que tothom pot veure els seus nervis, que ja estan quasi al màxim. I en Llu més estranyat encara al ficar-se a l'aigua, primer la mama mentre ell es queda sentadet amb els peus mullant-se que li mou la La i s'ho mira tot flipant. I aquesta cara de no saber on és li dura als primers exercicis, després comença a riure; el mateix que els nervis de la La, que han desaparegut sense ni adonar-se; i ara només gaudeixen. Tota l'estona la mama li va parlant molt i li va fent molts petons i moltes abraçades, i ja es passen els dos rient la resta de la classe, fins i tot, al final, en Llu esquitxa amb les mans i amb els peus tot content.
Després de mig hora d'exercicis molt divertits surten de l'aigua i la La li posa al Llu el barnús -regal del papi al néixer, que ja tenien planejat portar-lo a la piscina ben aviat- se'l recolza a l'espatlla i cap al vestuari. Dues portes per a entrar i, a l'arribar... està dormit!! què relaxadet que s'ha quedat...
I llavors el papa se l'emporta al vestuari dels homes i allà, amb el manguito i les cremetes, el reta i el canvia. D'avui en vuit, ho tornaran a repetir, però aquesta vegada entrarà el Vi, que ja ha començat a posar-se nerviós...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada