EL COMENÇAMENT DE TOT

En Llu va néixer al Juny i la La es va convertir en mare... almenys oficialment perquè ella ja s'hi sentia des del dia del passat Setembre que va confirmar que estava embarassada: es va posar el despertador a dos quarts de cinc de la matinada i es va aixecar encara mig adormida. La tarda anterior havia comprat d'amagat del Vi una prova d'embaràs a la farmàcia perquè portava una setmana amb un dolor d'ovaris terrible i les hormones revolucionades (un dia estava eufòrica, a l'altre molt enfadada i a l'altre plorava sense saber-ne el perquè) però no li venia la regla... Molta gent li havia començat a dir mig en conya que potser estava embarassada, però ella no s'ho acabava de creure, no podia ser. Així i tot es va comprar el predictor, per a descartar-ho>> es va dir, i va planejar com s'ho diria al Vi en cas de que donés positiu... si resultava que sí... però més que creure-s'ho, fantasiejava.
És per a això que es va llevar a les 4:30 i va agafar el predictor, va anar al lavabo i va intentar afinar bé la punteria, el va deixar sobre la banyera i va esperar... 1 minut (o no va arribar) i ja havia sortit la marca que indicava un resultat positiu, però era d'un rosa molt suau i encara que al prospecte deia que donava igual la intensitat del color, que si sortia la marca era que sí, no s'ho podia creure i va esperar cinc minuts més a veure si desapareixia, però no, la ratlleta de color rosa fluixet va continuar allà... No sabia si riure, plorar, cridar, però el que era clar és que se sentia molt feliç i que en cap moment va dubtar de que havia sortit el resultat que ella volia.