El mateix dia que vaig saber que estava embarassada i vaig començar a donar la notícia, vaig haver de començar a escoltar tota mena de comentaris negatius sobre el fet de ser mare (si bé és veritat que no són gaire originals i la majoria són els mateixos, repeticions de la mateixa idea en boques diferents). El més graciós és que molts vénen de gent que volen tenir més fills. Els pitjors (i a la vegada els més abundants) són els que disfressen de consells: <aprofiteu per a dormir ara que després no ho podreu fer> aquest és el preferit de quasi tothom.
Però el que més em va sobtar va ser el que em van dir només unes hores després de que el predictor em confirmés el meu estat: <desde hoy mismo empiezas a sufrir y ya no pararás nunca de hacerlo>. Això m'ho va dir una mare que l'únic fill que tenia és un nen qye no arribava a l'any. <Ya me entenderás> va dir per reafirmar-se en la seva idea al veure la meva cara de perplexitat (la veritat és que més que perplexa em va fer molta ràbia que m'ho digués i, a la vegada, em va donar ella molta pena de que no sabés gaudir del fet de ser mare); és ara i encara no l'entenc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada